|
ELS
POUS DE GLAÇ |
Els pous de neu i glaç; Una activitat ben singular: La
conservació de la neu del Montseny per el consum humà va ser una
de les activitats més tradicionals i alhora singulars que es
duien a terme als cims més alts del massís. La neu es feia servir a l'estiu per la conservació d'aliments, del peix a les llotges dels pobles mariners, per combatre la febre, com anestèsic, per les cremades, per aturar hemorràgies, com refrescant de begudes i per fabricar gelats. |
 |
 |
| Els pous de glaç que us mostrem aquí no
són fàcils de visitar, té certa dificultat trobar-los al
mig del bosc ja que estan en zones altes i fredes, de
difícil accés i no deixen de ser simples forats a terra,
bastits amb parets de pedra seca. Qui vulgui veure'ls
haurà de proveir-se d'un bon mapa i estar disposat a
caminar força. Els pous de les fotografies són els pous
de neu d'en Cervera, a la cota 1305 i 1310 al vessant
més occidental del Turó de l'Home, ben a prop del
preciós corriol que puja del corral d'en Deumal fins Les
Agudes. Als voltants d'aquest corriol trobem la més alta
concentració de pous de tot el Montseny, però si feu la
caminada i no veieu cap pou, el simple fet d'haver
passejat per la fabulosa fageda, ja haurà pagat la pena. ¡¡¡ LA NEU DEL MONTSENY ES VENIA A BARCELONA, MALLORCA, ITÀLIA I CADIS !!! Aquesta activitat proporcionava uns ingressos suplementaris als habitants del Montseny, justament en èpoques de l'any en que hi havia poca feina en altres feines més habituals del camp. Era una feina que requeria nombrosa mà d'obra, en una activitat particularment dura pel fred i pels llargs desplaçaments fins els pous tant per netejar els pous abans de les primeres nevades, com per omplir els pous amb els blocs de neu premsada. Els pous s'obrien a partir del dia 1 de juliol aleshores també es necessitaven un bon grapat d'homes per fer de carregadors, traginers, carreters, etc. fins els punts de venda. |
 |
A les èpoques de màxima esplendor, Barcelona
consumia més de 700 tones anuals de neu del
Montseny, i encara que sembli increïble, es va
arribar a vendre glaç del Montseny a Mallorca,
València, Itàlia i fins i tot Cadis tal com surt
acreditat en els documents i contractes que es
conserven sobre aquesta activitat. Tots els pous de neu estant pràcticament per sobre de 1200 m. d'altitud i les seves mides són d'uns 6 a 15 m. de diàmetre i una fondària que va dels 2 a 7 m. S'han inventariat 77 pous de neu i glaç al Montseny, alguns no estant bastits amb parets de pedra, aleshores s'anomenen congestes. Els pous situats al punts més alts s'empouaven amb neu premsada i a les parts més baixes del massís es construïren a la vora de les rieres i s'omplien amb gel fabricat per la nit en basses poc fondes per facilitar la congelació. |
Es començava a recollir la neu amb les primeres nevades, els homes acostaven la neu fins la vora dels pous, allí s'utilitzava un motlle de fusta o ferro que s'omplia de neu ben compactada, que es picotava ben fort amb unes masses especials. Els blocs de neu que s'obtenien es baixaven amb corrioles fins el fons dels pous i es col·locaven cuidadosament per omplir el pou fins dalt. Un cop ple el pou es tapava amb branques d'arbres, fullaraca i pedres per aïllar-lo de l'exterior i conservar el fred. |
